Manifest

Continuem un altre any, un altre any lluitant per ser-hi. Aquesta lluita no és d’ahir, té un llarg recorregut, té una història, moltes vegades silenciada. Som aquí, per cridar-la, per recordar totes les persones que van lluitar abans que nosaltres, per recordar que la violència que patim no és cosa nova, que els discursos d’extrema dreta que s’aixequen cada vegada més i ens volen silenciar, ja van ser escoltades, van ser lluitades. Ahir com avui, continuarem sent revolta. Ahir com avui, davant l’emergència, més dissidència. 

Escollim més dissidència com a resposta a l’emergència que vivim. Escollim dissidència quan sentim un altre atac contra les persones dissidents de gènere i sexuals, que passa cada dia. Escollim dissidència davant els discursos feixistes i d’extrema dreta que volen que els nostres drets i la nostra existència desapareguin, però encara hi som i hi serem. Escollim dissidència contra l’estat que fa fora amb violència les veïnes de casa seva, del seu barri, però tornarem.

Escollim dissidència contra les fronteres i la llei d’estrangeria, que deneguen el dret a la vida i a la supervivència, però seguirem organitzant-nos. Escollim dissidència contra els estats genocides que miren cap a l’altra banda i ens venen discursos de falsa democràcia. Escollim dissidència com a mode de viure. Perquè no volem les seves lleis, la seva estructura racista, patriarcal i colonial. Volem crear des de la dissidència els teixits que garanteixen els drets, el dret a l’habitatge, el dret a una educació de qualitat, el dret a la sanitat pública per a totes, el dret a viure amb dignitat. Escollim dissidència per poder viure plenament en català i amb l’escola en català des de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó.

Tenim història

Maig del 68, a París, s’alcen contra el poder les llambordes dels carrers. Mig any després, el 1969. La matinada del dissabte 28 de juny al barri novaiorquès de Greenwich Village esclata la revolta. La policia fa una de les seves habituals batudes a The Stonewall Inn, un bar on s’expressava obertament la dissidència de gènere i sexoafectiva. Durant unes quantes nits seguides es generalitza la insurrecció a Nova York i els enfrontaments amb la policia. Milers de persones es manifesten contra l’assetjament, les persecucions, la discriminació i exigeixen la igualtat de drets. Stonewall, avui un referent i un símbol d’alliberament, esdevé un punt d’inflexió en la lluita per les llibertats del col·lectiu LGBTIQA+. La torxa d’aquesta revolta travessa l’oceà i arriba poc després al nostre país. Diverses persones, com Armand de Fluvià, Francesc Francino, Amanda Klein, Lluís Rambla, Gretel Ammann, Silvia Reyes, Nazario, Ocaña, Empar Pineda, Eliseu Picó, Margarita Trallero, Mar Cambrollé o Mercè Otero, entre d’altres, començaran a organitzar-se per lluitar pel reconeixement dels drets de gais, lesbianes, bisexuals i trans. 

Precisament, enguany commemorem el 50è aniversari de la fundació del Front d’Alliberament Gai de Catalunya (FAGC), organització pionera als Països Catalans i a l’Estat espanyol. La fundació del FAGC va tenir lloc a Barcelona, en la clandestinitat, el 20 de novembre de 1975, coincidint amb la mort de Franco, el dictador que va instaurar un règim feixista a l’Estat espanyol durant 40 anys –anys de submissió, de fèrria repressió, dècades de plom. El FAGC esdevindrà una organització política i ideològica radical, reivindicativa, amb un grau molt elevat d’activisme. 

El diumenge 26 de juny de 1977, el FAGC organitza la primera manifestació per l’alliberament LGBTIQA+ de la història a l’Estat espanyol. Sota els lemes “Nosaltres no tenim por. Nosaltres som” i “Trenquem la norma”, a l’entorn de 5.000 persones van recórrer la Rambla de Barcelona. La marxa, que va comptar amb el suport del moviment feminista i de nombroses organitzacions socials, polítiques, sindicals i veïnals, va ser brutalment reprimida per la policia. 

Armand de Fluvià va morir el passat mes de setembre. A ell, a tantes persones que van obrir camí a casa nostra en temps adversos i molt difícils i a totes les que durant anys han anat prenent el relleu, volem reconèixer la seva feina, retre’ls homenatge i manifestar un merescut agraïment. Perquè la història del FAGC forma part de la nostra història.

Encara avui les lleis ens generen violència. Encara avui les lleis que haurien de protegir-nos no han arribat enlloc i no només això, sinó que han estat derogades. Encara som represaliades.

Contra la reacció, construïm el futur

Una onada reaccionària recorre els Països Catalans, Europa i el món. De Trump a Milei, passant per Abascal, de Netanyahu i Erdogan a Meloni, passant per Orriols, la internacional de l’odi ens vol exterminades i enterrades. Ens volen arrabassar drets aconseguits durant dècades de lluita perquè fem trontollar els seus privilegis, perquè plantem cara a les injustícies, perquè volem construir un món millor.

L’auge de l’extrema dreta, el feixisme i els seus discursos d’odi masclistes, racistes i LGBTIQA-fòbics no és un fet aïllat ni una casualitat: és la resposta dels poderosos a les nostres lluites, és l’eina del capital per mantenir l’ordre establert a través de la violència, la guerra i el genocidi, com és el cas de la dramàtica situació que, malauradament, està patint la població de Gaza i el poble palestí.

És també l’eina per dretanitzar la societat i dividir-nos com a classe i com a poble. Els discursos d’odi també s’infiltren en organitzacions autodenominades d’esquerres i feministes. Una pseudoesquerra rància i un pretès feminisme transexcloent que fan el joc a l’extrema dreta comprant els seus postulats. Això es tradueix en un increment sostingut de les agressions i violències que patim, que sovint queden sense reparació.

Davant d’aquesta realitat, la nostra millor eina és la solidaritat de classe, la solidaritat dels pobles i la solidaritat dissident. Com a dissidències sexuals i de gènere, fem una crida a tota la classe treballadora i als pobles del món a unir els colors de totes les lluites.

Unim els colors de totes les lluites per aturar la reacció, el genocidi i la guerra, però també per construir el futur que volem. Un futur on no siguem mai més discriminades, agredides ni oprimides. Un futur on tinguem un sostre digne garantit. Un futur amb un repartiment just del treball i la riquesa. Un futur sense precarietat i amb totes les necessitats i drets garantits.

Plantem cara

Davant l’emergència, més dissidència. Més dissidència a les escoles i als instituts. I més informació, eines i recursos per al professorat i per a tota la comunitat educativa per erradicar de soca-rel l’assetjament, el bullying, que pateixen infants, adolescents i joves LGBTIQA+. En l’àmbit educatiu, de formació o de lleure no hi té cabuda la violència envers la diversitat de gènere i sexoafectiva. Aquests han de ser espais segurs, de lliure expressió, on ha de prevaldre el respecte i el pensament crític envers les normes imposades i l’ordre establert imperant. Reclamem que posin tots els mitjans i els recursos necessaris que permetin acabar amb aquesta xacra a les aules i a tots els espais educatius, de formació o de lleure. 

Davant l’emergència de l’habitatge, més dissidència. Volem el dret a tenir un sostre on viure, volem barris i ciutats sense especulació. Exigim la regulació de l’habitatge. Exigim habitatges que s’adaptin a nous models de vida. Exigim que s’aturin les gentrificacions dels nostres barris, que deixin de parlar d’endreçar barris, de pacificar barris, quan el seu objectiu és fer-nos fora. Des de Raval fins a Vallcarca, els barris seran dels veïns i les veïnes. Prou pisos turístics! Acabem amb el negoci de l’habitatge!

Davant l’emergència laboral, més dissidència. No ens enganyaran amb la reducció de jornada mentre els salaris no ens arriben per viure. Els explotadors ens volen treballant, ens volen sense organització. Les trans, bis, marietes, bolleres, intersex, asexuals i totes les dissidències volem una reducció de jornada real i no cosmètica, que permeti el repartiment efectiu de tots els treballs productius i reproductius. Volem superar el marc capitalista, productivista, colonialista i extractivista. Volem una Renda Bàsica Universal per a garantir l’existència digna de totes les persones amb independència del treball.

Davant l’emergència sanitària, més dissidència. Una sanitat que no negui l’accés a ningú, una sanitat que no perpetuï violències cap a dissidents sexuals i de gènere. Una sanitat que no estigmatitzi, que deixi de reproduir violències cap als col·lectius més vulnerables, cap a les migrades, les grasses, les psiquiatritzades i totes les excloses de la norma. Volem un sistema sanitari que deixi d’utilitzar coneixements amb biaixos patriarcals, transfòbics, racistes i colonials. Que desenvolupin noves estructures, protocols i coneixements.

Davant l’emergència ecològica, més dissidència. No volem més falses promeses per part de les institucions i rebutgem profundament el greenwashing que promouen les corporacions. Exigim que es declari un estat d’emergència ecològica a l’altura de les circumstàncies que estem vivint: la ràpida degradació de la biodiversitat, la contaminació dels nostres mars, la pol·lució de l’aire que respirem i la destrucció dels espais verds que ens estan abocant a un futur on una gran part de la nostra terra no sigui habitable i els conflictes derivats siguin constants.

Davant l’emergència, més dissidència! Exigim ara i aquí la prohibició efectiva de les teràpies de conversió, uns serveis d’atenció integral 100% públics, no mercantilitzats i amb condicions laborals dignes i treure del calaix la llei trans catalana. Volem una llei integral que no deixi ningú enrere, que inclogui totes les dissidències: no-binàries, migrants, totis, totes i tots!

Davant l’emergència, més dissidència

Trans, bolleres, bis, marietes, intersex, no-binàries, asexuals i totes les dissidències, de gènere i sexoafectives unim les nostres forces amb la resta de lluites i moviments socials per desbordar els marcs i els límits imposats. Unim les nostres forces contra el feixisme, l’odi i l’estigma. Davant l’emergència, més dissidència. Contra la reacció i la involució en drets i llibertats, ni un pas enrere. Tenim passat, tenim història, tenim herència, tenim memòria. I a partir d’aquí, construïm el present i construïm també el futur. Som aquí, som revolta.